Em dic Moni i…
Visc al sud de França, al cor de les muntanyes de l’Alt Llenguadoc. L’art i la natura són els dos pilars que sustenten la meva vida.
La meva història amb el foc i les eines va començar el 1989 amb un curs de ferreria a l’Escola d’Arts i Oficis de Granada. Amb el temps, la meva obsessió pel detall em va portar de l’enclusa i el martell a la precisió de la joieria, que complemento amb treballs lapidaris. Personalment, aconsegueixo algunes de les pedres per a les meves peces a la muntanya, de pedreres o mines abandonades, i la resta l’obtenc de fonts sostenibles. Al taller, les transformo, les formo i les poleixo abans de muntar-les en plata per crear peces úniques que evoquen l’esperit d’aquest lloc.
Crear per existir, existir per crear
Mantenir les meves mans i la ment actives és realment una teràpia que salva vides. La meva professió és el metall, però aquesta mateixa arrel m’empeny a explorar, de manera secundària, altres disciplines de la terra i la botànica que nodreixen la meva imaginació i completen la meva essència.
Dirigeixo tallers d’ecoimpressió i tinc el meu propi racó de ceràmica amb un forn de propà de construcció pròpia on, després de formar-me amb Nómada Ceràmica, creo gerros xiuladors. En una línia similar, formo part de Majaras, una companyia de teatre participatiu i sensorial, juntament amb Paola Rispo, Lorena Gudiña i Gina Teixidor (facilitadora de la residència artística de Can Serrat). Junts, investiguem els moviments herètics a l’Edat Mitjana i l’auge de la Inquisició, i publiquem fanzines fets a mà mitjançant serigrafia i gravat amb Cexsia.tattxx i Naiara Striano. Actualment, treballo amb Naiara i Paola en un herbari d’estil tarot, creat amb la tècnica del linogravat.
Compartir és viure
El meu espai de treball no és un lloc tancat. Organitzo residències i retirs individuals per a aquells que volen aprendre el meu ofici —joieria i treball lapidària— o que simplement necessiten un racó tranquil a la natura per crear. Els que vénen comparteixen el meu dia a dia: no només tallers, sinó també excursions a la recerca de pedres precioses i gastronomia local. La conversa i compartir són vitals per al meu ésser; no puc imaginar la vida sense comunitat.
Cor sobre rodes
La meva ànima és nòmada i sempre m’ha agradat moure’m. Participo en fires i exposicions, i durant la temporada d’estiu trasllado el meu taller de joieria al campament medieval de la Ciutat de Carcassona. L’oficina de turisme m’assigna un espai on faig demostracions amb eines antigues, creant les meves joies en directe davant del públic.
El meu somni? Viure en una caravana per seguir viatjant i creant a ritme de cargol.